VALÈNCIA EN LA GUERRA CIVIL
La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser un conflicte nascut arran del cop d’estat militar dirigit pel general Francisco Franco contra el govern democràtic de la II República.
A la Comunitat Valenciana es van viure de manera directa les conseqüències de la guerra i així, fins i tot es va arribar a albergar durant nou mesos el govern republicà, fet que va convertir la ciutat de València durant aquest període en la capital de la República espanyola.
Encara hui dia, poden trobar-se en diversos municipis del nostre territori, restes materials del conflicte que suposen un patrimoni històric i material fonamental per a la conservació de la memòria col·lectiva sobre el nostre passat recent.
LA BATALLA DE LLEVANT
Al març de l’any 1938 les tropes franquistes van decidir avançar cap a València en el que es va conéixer com la Batalla de Llevant o Defensa de València. Per frenar les tropes revoltades, el govern de la República va organitzar la construcció de diverses línies defensives aprofitant les condicions geogràfiques del nostre territori. L’última d’aquestes línies de defensa i la més pròxima a la ciutat de València es coneix amb el nom de La Immediata.
LA LÍNIA IMMEDIATA
La Immediata va ser una construcció militar de caràcter defensiu que va començar a construir-se al juny de l’any 1938 i s’hi va treballar fins al final de la guerra al març del 1939. És important destacar que malgrat l’esforç en la seua planificació i construcció, la línia Immediata no va entrar mai en combat, ja que l’exèrcit revoltat no va aconseguir traspassar l’anomenada línia XYZ, situada més al nord, a la província de Castelló. Sols quan la guerra va estar perduda per a la República i el seu exèrcit pràcticament dissolt, les tropes franquistes van arribar a València sense oposició.
RESISTIR ÉS VÉNCER
El desavantatge militar en què es trobava la República, degut en gran part al suport que tant l’Alemanya nazi com la Itàlia feixista van brindar als revoltats, va fer que focalitzaren les opcions de victòria en la seua posició defensiva. En aquest sentit, es va fer cèlebre la consigna “Resistir és véncer” encunyada pel que aleshores era el president del govern republicà, Juan Negrín. La línia Immediata es va construir en una situació d’emergència, en plena guerra, destinant-se per a això la major part dels recursos financers i materials de què disposava el Consell Provincial de València. Val a dir que l’execució d’aquest projecte va ser assumida íntegrament per l’exèrcit republicà espanyol. En la seua construcció van prendre part soldats de la rereguarda, sindicalistes i grups de voluntaris, així com també presos polítics i presoners de guerra trets de les presons. S’estima que més de 2.000 homes van participar en els treballs de construcció.
RECORREGUT I ZONES
La Immediata, també coneguda com a Defensa Immediata de València o línia Puig-Cara-sol en referència als punts geogràfics de principi i fi de la línia, té una longitud d’uns 26 quilòmetres i discorre per deu municipis de la província de València: El Puig, Rafelbunyol, Nàquera, Bétera, Moncada, Sant Antoni de Benaixeve, Paterna, l’Eliana, Riba-roja i Vilamarxant. L’objectiu principal del seu traçat era protegir els accessos a la ciutat de València i controlar les carreteres i pobles més pròxims. Es va planificar seguint els accidents geogràfics del terreny, en particular aprofitant els xicotets pujols que dominen el pla de les comarques de l’Horta i el Camp del Túria. El propòsit era que la línia resultara fàcil de defensar per les tropes republicanes i de difícil atac per a l’exèrcit revoltat. Seguint el traçat de la línia podem dividir el seu recorregut en quatre zones principals:
ELEMENTS DEFENSIUS
El sistema militar utilitzat en aquesta línia defensiva es va fonamentar en els denominats Centres de Resistència. Es tracta de fortificacions independents que es reparteixen de manera discontínua al llarg de tot el seu recorregut. L’abast de la seua artilleria estava distribuït de tal forma que on acabava el foc d’una, arribava el de la següent fortificació i d’aquesta manera podia cobrir els possibles atacs en tota la línia del front.
Cadascun dels centres de resistència compta amb diferents estructures i elements defensius, necessaris per a poder complir el seu objectiu de defensa. Tots aquests podem trobar-los recorrent la línia Immediata:
LA PETJADA DE LA GUERRA
Les restes de la línia de defensa Immediata que podem trobar en diversos pobles i municipis de la nostra província i a escassos quilòmetres de la ciutat de València, són una important mostra de les petjades que la guerra, quasi un segle després, ha deixat en el nostre territori. La Immediata és el testimoni de l’enorme esforç humà i material que exigeixen a qualsevol societat els conflictes bèl·lics i la memòria viva d’entramats i infraestructures concebudes per al combat i la mort. A la província de València van ser milers de persones, tant civils com militars, les que van perdre la vida durant la guerra.
La Immediata constitueix un patrimoni material i històric que ha de ser preservat contra l’oblit dels motius que van fer esclatar la guerra i les conseqüències que aquesta va portar a la nostra societat, cosa que va determinar el seu futur i, en gran mesura encara hui, el nostre present.
